L'any 1914, un català de Ribesaltes defensa París de l'amenaça alemanya. El "pare Joffre" encara és recordat als pobles que van patir les atrocitats de la guerra com l'artífex del miracle.

En aquest episodi, viatgem amb Lobo Hispano pel front del Marne i cerquem el rastre de Joffre i el del pintor sabadellenc Antoni Vila Arrufat, autor d'un quadern d'aquarel·les entre les runes de la guerra l'any 1920.

Més d'un segle després, què queda de la memòria d'aquella guerra? El nostre viatge particular amb ens du a parlar de Trump, dels esforços catalans a la Gran Guerra i del naixement de la Lliga de les Nacions.

París ha acollit durant segles centenars de personalitats, il·lustres i anònimes, vingudes d’arreu dels territoris de parla catalana. Algunes d'aquestes han quedat arraconades entre pàgines d’enciclopèdies, tot i haver contribuït indefectiblement a l’esdevenir d’una de les grans capitals del món. París a la catalana investiga l'estada a la capital francesa a partir de les biografies i de la producció cultural dels catalans que hi han imprès la seva mirada.

L'any 1914, Agustí Calvet arriba a París per ampliar estudis de Filosofia a la Sorbona. Poc s'imaginava que la bonança d'aquella Europa en l'època daurada de la seguretat -en paraules de Stefan Zweig- es trencaria amb l'esclat de la Gran Guerra, que inaugurava un dels segles més violents de la història. Des de la seva pensió de la plaça Fürstenberg, el futur Gaziel comença a prendre notes dels primers compassos de la guerra: crides per la mobilització de tropes, manifestacions antibèl·liques, austrohongaresos que intenten fugir de París i burgesos que desfilen amb els criats per unir-se a les columnes militars. Aquestes notes disperses li serviran, uns mesos després, per redactar alguns dels articles més exitosos de la història del periodisme a Catalunya. Des de l'Ateneu Barcelonès, a petició del llavors director de La Vanguardia Miquel dels Sants Oliver, en poc més de dos mesos, publica textos que retraten la faceta més grotesca, absurda i també solemne d'un dels moments més greus de la història del Vell Continent. Avui dia els podem llegir a 'Diari d'un estudiant a París', un recull de joventut.

En aquest episodi, Martí Serra ens parla dels diversos viatges de Gaziel a París i, en especial, del seu testimoni de la Gran Guerra, de la presa de posicions entre francòfils i germanòfils a casa nostra i de la seva catalanitat disputada. També repassem com van marcar els mesos de París la seva producció posterior i tenim una trobada inesperada amb un monsieur monàrquic francès.

París ha acollit durant segles centenars de personalitats, il·lustres i anònimes, vingudes d’arreu dels territoris de parla catalana. Algunes d'aquestes han quedat arraconades entre pàgines d’enciclopèdies, tot i haver contribuït indefectiblement a l’esdevenir d’una de les grans capitals del món. París a la catalana investiga l'estada a la capital francesa a partir de les biografies i de la producció cultural dels catalans que hi han imprès la seva mirada.

Malgrat la centralitat de la figura en el cànon literari català, de l’estada de Mercè Rodoreda a París en tenim poques certeses: una cambra de minyona sense placa commemorativa, alguns epistolaris on narra la seva vida bohèmia i l’evidència que no hi va produir cap de les seves grans novel·les. Tanmateix, París va ser per a Rodoreda una segona pàtria; una ciutat que va enyorar sempre i que va impactar profundament la seva obra posterior. Quins espais transitava? Com es relacionava amb les grans avingudes i els aparadors luxosos sent una exiliada precària?

París ha acollit durant segles centenars de personalitats, il·lustres i anònimes, vingudes d’arreu dels territoris de parla catalana. Algunes d'aquestes han quedat arraconades entre pàgines d’enciclopèdies, tot i haver contribuït indefectiblement a l’esdevenir d’una de les grans capitals del món. París a la catalana investiga l'estada a la capital francesa a partir de les biografies i de la producció cultural dels catalans que hi han imprès la seva mirada.