Parlem dels gegants i capgrossos de Palafrugell en un especial fet al carrer de l’Allada durant el Marrameu dels Trompats. I avancem el retorn dels gegants de Palafrugell. Ho explica Eulàlia Hortal, Rita Ferrer, Eudald Pagès, Miquel Muñiz, Òscar Alegret i Dani Cortés.

Les xarxes d’evasió i de resistència i els passadors o guies a la frontera entre l’Estat francès i l’espanyol van ajudar a resistir contra els nazis i el franquisme. En parlem arran de la novel·la “La passadora”, de la periodista Laia Perearnau, que s’ha escrit gràcies a la documentació que té l’Arxiu Municipal de Palafrugell. Ens acompanya també Marta Gallart, familiar de Laura Gallart, que va fer de passadora

Al podcast de l’Arxiu Municipal de Palafrugell parlem de la palafrugellenca Marina Genís, que a la primera meitat del segle XX va ser una de les primeres dones a actuar en una orquestra de ball a tot el país. Ens acompanyen per parlar-ne en Jaume Nonell, la Marta Gallart, i en Joan Cortey.

Saps com va néixer la Torre de Can Mario i per què servia originalment? Amb Àngela Martí, del Museu del Suro, i Òscar Alegret, director de l’Arxiu Municipal de Palafrugell, viatgem als origens d’aquest element que ja forma part del paisatge urbà.

Sabies que, davant del Far de Sant Sebastià, hi ha un vaixell italià enfonsat pels alemanys a la Primera Guerra Mundial? Un episodi clau de la Gran Guerra, que va propiciar l’entrada dels Estats Units al conflicte, va passar davant de Palafrugell. En parlem amb Òscar Alegret, director de l’Arxiu Municipal, i Maria Bruguera, autora del blog Històries de Palafrugell. Foto Jaume Ferrer Massanet. Arxiu Municipal de Palafrugell.

Parlem de les Constitucions Catalanes d’abans de 1714 a partir de la compilació que ha adquirit recentment l’Arxiu Municipal de Palafrugell. Ho fem amb l’especialista Miquel Pérez Latre

Analitzem la figura del polític i pedagog Josep Pallach a partir del seu fons present a l’Arxiu Municipal de Palafrugell. Parlem amb la seva filla, Antònia Pallach; Josep Maria Soler, president de la Fundació Pallach; i el director de l’Arxiu, Òscar Alegret.

Pere Palahí Bach-Esteve (Girona, 1907 - Sant Cugat del Vallès, 1994), banquer de professió –va ser director de la sucursal del Banc de Catalunya a Palafrugell i corresponsal del Banc Central durant molts anys– i fotògraf d’afecció –entre altres inclinacions, ja que també fou un reconegut escaquista–, aprofitava totes les estones lliures que li permetien les seves tasques comptables per fotografiar paisatges, situacions i personatges del seu voltant. Les seves primeres imatges daten de finals dels anys vint del segle passat, moment a partir del qual va continuar retratant infatigablement.